El Rei n’ha fetes fer grides, [sic] i viva l’amor
i ha publicat p’es carrer que viva, viva!
que grides n’ha fetesfer, que viva l’aronger!
Que el qui té la mujer buena, viva l’amor!,
a la guerra haurà d’aner, que viva, que viva!
a la guerra haurà d’aner, que viva l’aronger!
I jo qui l atenc tan jovina, ¿ane qui la deixaré?
La deixaré a mumare que prou la’m guardarà bé.
-Mumare, la meva mare, jo vos entreg mu muller,
que no li faceu fer feina, sino cosir i broider.
No li deixeu de treure aigo, sinó per ella bever,
amb lo poalet de `plata, que per ella l’he fet fer.
-Pots partir sense gens d’ansi’, que molt bé la’t guardaré.-
D’es cap de les set setmanes, porquerola la va fer;
i d’es cap de los set anys, va venir lo cavaller.
-Déu vos guard, la porquerola! –Que Déu guard el cavaller!
-¿Me vosl dir, tu, porquerola, de qui és aquest guarder?
-De Don Juan del Vilatge, si Déu lo deixa torner.
-¿No em diríeu, porquerola, de què n’és vostro menger?
-D’un bocinet de pa d’ordi, que amb penes si em basta bé.
-¿No em diríeu, porquerola, de què n’és vostro beguer?
-D’un poquet d’aigo de bassa de la que corr p’es carrer.
-¿No em diries, porquerola, quin és el teu jaguer?
-Un jaç ran de la foganya, just a devora el cendrer.
-¿No em diries, porquerola, quines feines tens que fer?
-Set fuades tenc de tasca i un feix de llenya a fer.-
Amb les potes del cavall li aspia el fusader.
Ell es desfà de l’espasa i es feix de llenya li fé.
-Aplega es porcs, poruqerola, que ja és hora de pleguer.-
I a les anques del cavallo el feix de llenya porté.
Com foren en le Vilatge, es feix de llenya deixé,
perque la gent del Vilatge no trobàs un que xerrer.
-¿No me diríeu, porquerola, a on faran d’hostalers?
-A casa de mia sogra, un temps hi solien fer.
-Bon dia, Senyora Altesa! -Déu mantenga el cavaller!
-¿Em vols dir, tu, hostalera, qual serà lo meu menger?
-D’una gallina farcida que molt bé la hi guiaré.
-¿Vols-me dir, Senyora Altesa, anit, ambe qui soparé?
-Soparà amb la meva fia, per sopar la hi deixaré.
-¿Vols-me dir, senyora Altesa, anit amb qui dormiré?
-Dormirà amb la porquerola que no té ambe qui jaguer.
-Porquerola, porquerola, ¿vols dormir amb el cavaller?
-Set anys ha que jec sense homo, i encara no hi jauré.
Ell la pren per la mà blanca, i a la cambra la mené.
-Vine aquí, prenda estimada, tu ets la meva muller.
Treu-te el vestit de porquera que no el vui veure mai més!
¿A on són aquelles coses que duies en temps primer?
-Que ho deman a mia sogra, que per sa fia les té.
-¿I a on són aquells botons que duies en temps primer?
-Que ho deman a mia sogra, que per sa fia los té.
-¿I aquell poalet de plata que per tu el vaig fer fer’
-Que ho deman a mia sogra, que per sa fia los té.-
-Aixeca’t, trutja malvada, tu qui jeus amb cavaller!
Hala, aixeca’t, porquerola, que els porcs ja van pel carrer!
Que si mon fii ho sabia, en faria un cendrer!
-Que s’aixec la vostra fia, no es ’xecarà ma muller.
Si vós no fósseu mumare, de vós faria un cremer,
i a la muntanya més alta faria ventar el cendrer!
Amor fidel
Inca
Assonant
Madona, sa vostra fia
molt la m’heu de comanar.
Ja vendré un altre dia,
que ara no em puc aturar.
P’es maig acab s’escarada
que començ per a Tots-Sants,
i, com ve que estic cansada,
me solen dar una tupada
amb un garrot de set pams.
Una estora.
Tu, qui me véns darrere la meva amor buscant,
jo me faré la llebre la llebre del camp gran.
Si tu te fas la llebre, la llebre del camp gran,
jo me faré caçador i t’aniré caçant.
Si tu et fas caçador i a mi me vas caçant,
jo me faré l’anguila, l’anguila del mar gran.
Si tu te fas l’anguila, l’anguila del mar gran,
jo me faré pescador i t’aniré pescant.
Si tu te fas pescador, i a i me vas pescant,
jo me faré la rosa, rosa del roser gran.
Si tu te fas la rosa, rosa del roser gran,
jo me faré la beia i t’aniré picant.
Si tu te fas la beia i a mi me vas picant,
jo me faré la monja, monja del convent gran.
Si tu te fas la monja, monja del convent gran,
jo me faré el frare i t’aniré confessant.
Si tu te fas el frare i a mi em vas confessant,
val més que mos casem i no patirem tant.