A fira me’n som anat.
Mirau si l’he feta bona:
som baratada sa dona
amb un siurell, cap per cap.
I com me som cap guardat,
el m’han donat que no sona.
No tenc siurell ni tenc dona:
enganat per cada cap!
Si jo poria tornar
tres hores un esperit,
seria un incert que anit
no ves es qui em fa penar.
Com veig sa soca tan alta
i es roser tan espinós!
Rosa, no puc coir-vós
per una part ni per s’altra.