Garrida, recordau-vós
de mi alguna vegada,
que me n’he d’anar a l’Havana
i sa primera endiana
que duga serà per vós.
Estimat, recordau-vós
de mi alguna vegada,
que me n’he d’anar a l’Havana
que duré, serà per vós.
Jo n’estic tan tota sola
com la gírgola en el camp;
per devertir-me jo cant,
i ma vista sempre plora.