Baix d’es portal, estimat,
hi tenc dos encalladors
de plorar, clavell hermós,
des que vos ne sou anat;
però Déu m’ha revelat
que tornareu, estimat,
perque em deveu s’adiós.
Amb es dit gros i es d’enmig
se fa un anell
que enganxa es pestell;
i just mancarà
sa sang de llumeta
molt molt calenteta,
i per a Tots-Sants
farem sa bufeta.
Fer bunyols de forat i coure’ls dins oli bullent.
De suquí veig Son Verí,
veig Son Marçal i Son Cós,
però no vos veig a vós,
això em dóna pena a mi.