A damunt una tenassa
s’hi va criar un aubó
tan alt com es Puig Major!
i gruixat no ho era massa,
i tenia una rabassa
com es castell d’Alaró.
Damunt un apedra estava,
tan llisa com un paper.
Si fos estat a terrer,
tota Mallorca abrigava.
S’aubó anava cresquent,
ja no pareixia aubó.
Un dia, se resolgueren
per anar a taiar-ló.
S’hi peguen un any redó
i encara no pogueren.
Com s’auborada caigué,
una branca s’esqueixà,
i d’ella en varen obrar
cent barcos que van per mar
i un pont per un torrent.
I, d’es llenyam més dolent,
cent sitges varen cremar.
I, mentres el capolaven,
sempre feia estellicons.
Més de cent mil carretons
cap a Ciutat traginaven.

Per enveja a Son Servera,
Manacor i Sant Llorenç,
embarcaren deu mil mens
dins un boçí de pastera.

Vostra mare es deu pensar
que, si amb mi us heu casada,
que no tendré, estimada,
remei, per donar-vos pa.
Jo m’oblig d’anar a captar
sols per no veure-us estar
en el món desconsolada.