El qui no se cansa, alcança,
i jo pens que alcançaré.
Mu mare, el vui sabater
per no haver d’anar descalça.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
De picat
Poble
Sóller
Camp Semàntic
Amor, Aspiracions i somnis, Desig, Èxit i triomf, Oficis medi urbà, Relació pares-fills, Relacions de parella, Sabaters
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Mixta
Versos
4
Núm de glosa
4247
Volum
I
Núm de pàgina
249
Altres cançons relacionades
Estimat, pena em donau,
molta pena i cativeri,
jo volria esser a s’imperi
d’allà on vós habitau.
Casi estava de llogar
una casa dins Ciutat:
veuria es meu estimat
com passaria, format,
amb so sabre an es costat
i es fusell en sa mà.
Saps que és de mal, estar ausent
i s’amor no porer veure!
N’emprèn com un qui vol beure
i s’abrasa purament.
Tradicionari de Mallorca
