El qui festeja d’uiades,
ralla poc i obra molt;
i jo call i mir, i escolt,
per no demostrar errades.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Enamorats. Festejament. Partits
Poble
Artà
Camp Semàntic
Estimació i afecte, Festeig, Por, Relacions de parella, Virtuts
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
2765
Volum
I
Núm de pàgina
165
Altres cançons relacionades
Si m’embarquen i no torn,
s’enyorança serà poca;
jo no planc ningú en el món.
sinó mu mare i s’al•lota.
Estimat, ausent de vós,
ningú del món me consola.
Me’n pren com la rossinyola,
que, com està tota sola,
canta fort i piadós.
Aquella mà tan inflada
de s’estimat, ¿què deu fer?
em pens si m’estava bé,
hi faria una passada.
Tradicionari de Mallorca
