Saps que en passaran, d’estius,
i tu no seràs casada!
Si dius que t’he festejada,
diré que no saps què dius.
Voltros teniu una fia
que és com un sol resplendent.
Amb sa remor d’es seu vent
una penya l’obriria.
Voldria tornar cigala
en venir es temps de segar
i estar a s’ombra i cantar:
en el món no hi ha més gala.