¿Què he de fer del garbo teu
i de la teva hermosura,
i tot quant veig, per ventura,
no hi 'ribarà a haver res meu?
Jo me’n vaig damunt ses penyes
a plorar los meus dolors;
ja que no vos veig a vós,
cara de clavell hermós,
me basten ses entresenyes.
Que de pena pas, i call,
departada de mon bé!
Me'n pren com lo formiguer
a poca llenya que té.