El qui de mi ha rallat,
el qui ralla i no s’atura,
Déu li do tanta ventura
com al qui neix i no sura
i se mor desesperat.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
De picat
Poble
Vilafranca de Bonany
Camp Semàntic
Amor, Desig, Déu, Dolor i plany, Malvolença, Relacions de parella, Religió i creences, Sàtira i escarni
Mètrica
7a7b7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
5
Núm de glosa
4241
Volum
I
Núm de pàgina
248
Altres cançons relacionades
Estrella purificada,
de tu em vaig enamorar,
i d’aleshores ençà
ja no faç més que plorar
estant de tu separada.
Estimat, pena em donau,
o a lo menos, cativeri;
jo volria esser a s’imperi
mon bé, d’on estudiau.
Enc que canti, tenc lo cor
que de tristor casi plora;
lo meu bé, si anau a fora,
jo vos comanaré a Déu.
Tradicionari de Mallorca
