Es matí, berén de plors;
es migdia, din de pena,
i es vespre sop de cadena:
això tenc per mon repòs.
Va esser es dijous d’es compares
i no sabéreu venir.
Vos hauré d’enviar a dir:
“Veniu es de ses comares”
Jo tenc s’esquena malalta,
i es braços, es coll i es cap.
Per dir-vos sa veritat.
no tenc cap os que m’aguanta.