Oh mares que teniu fies,
alerta les heu d’anar:
de cent, noranta n’hi ha
que, quan parlen de casar,
ja són estades novies.
S’aire mos dóna aliment;
sa terra i es foc, llecor;
s’aigo mos dóna verdor
que regala el món existent.
I el gran sol resplandent
mos dóna llum i claror
i el Divino Redemptor
força i coneixement.
Ses dones són el dianxa
en parlar-les de casar;
ell s’afluixen de menjar
i sempre les veuen anar
amb sos peus a la gardanxa.