El cel està ennigulat;
a qualque lloc hi deu ploure.
Aquest punt hem de concloure:
si som vei, no m’has de coure.
No hi ha com llenyam granat!
D’un estiu surt un hivern:
s’ennigula, plou i trona.
Oh quina és sa meva dona:
va deixar sa mare bona
per servir un homo extern!
Si s’ennigula i no plou,
sa mala anyada és segura.
Un malalt qui no té cura,
és per demés dar-li brou.