El cel està ennigulat;
a qualque lloc hi deu ploure.
Aquest punt hem de concloure:
si som vei, no m’has de coure.
No hi ha com llenyam granat!
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
De picat
Poble
Sineu
Camp Semàntic
Confrontació, Declaració, Edat adulta, Edats i cicle de la vida, Meteorologia, Niguls, Pluja, VIDA HUMANA
Mètrica
7a7b7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
5
Núm de glosa
4235
Volum
I
Núm de pàgina
248
Altres cançons relacionades
D’un estiu surt un hivern:
s’ennigula, plou i trona.
Oh quina és sa meva dona:
va deixar sa mare bona
per servir un homo extern!
El cel està ennigulat:
o plourà o farà brusca.
Oh quina al•lota més xusca
que tenc an es meu costat!
Quan me pens tenir tancat, tot quant tenc navega a lloure: s’amor me fa veure ploure
sense estar ennigulat.
Tradicionari de Mallorca
