El Bon Jesuset, com era xiquet,
’prenia de lletra en un llibret d’or.
Los àngels cantaven, Maria ballava,
Josep feia el so. Idò, idò, idò!
Gloria Patri et Filiò.
Quan les monges canten no diuen això.
Diuen altres coses, són coses de Déu,
resen el rosari a la Mare de Déu.
La Mare de Déu, com era xiqueta,
anava a costura a aprendre de lletra.
Romanços religiosos
Pollença
Assonant
Un onclo meu se fa frare
perque s’al•lota no el vol.
Millor estaria tot sol
cuidant de la seva mare.
Un pescador: pocs doblers,
mal menjat i mal vestit,
sol jeure sempre vestit
tant de llarg com de través.
Quan se xapi el de Ternelles
i el gall no sigui animal,
corre a cercar les corbelles
arriba el judici final.