Sa meva al•lota és passada
i sols m’ha dit “adiós”.
Voldria fos mossegada
d’un ca de bou rabiós!
Jo vaig a l’arranca-sega,
cap avall costa a través.
No em pensava que hi hagués
dins es lloc d’es Calderers
una jove tan alegre!
I encara En Juan d’Hortella
la hi troba sa mitat més.
Jo no me vui empatxar:
que ho apleg qui ho ha escampat.
Jo lo que vui és es blat
o farina per pastar;
jo no vos dic roegat,
que em faria vomitar.