Cada pic que es sol sortia
i no us veia, bona amor,
berenava de tristor
i de llàgrimes bevia.
Jo m’aguant així com puc;
Serraguet, no t’escarrufes,
que amb aquests calçons amb bufes
no hi diu un cassot tan brut.
P’En Juan me tiraria
dins un forn de calç encès;
si trobau que això poc és,
sang del meu cor li daria.