Cada any, es dijous jarder,
jo solia fer una fressa;
enguany sa meva mestressa
troba que no m’està bé.
Me’n vaig a colgar, que és vespre;
jo estic a lo teu manar.
Com me sentiràs cantar,
treu es cap a sa finestra.
Vos tenc com a creu de Malta
per més apreciar-vós;
jo estim més un toc de vós
que mil besades d’una altra.