Dues palometes renten dins un riu,
una de bugada, i s’altra de lleixiu.
S’altra cui violetes, són p’es fii del Rei.
Es fii del Rei passa, li tira un pom d’or,
li tira una pedra; la fér en el cor.
-Roseta, ¿Qué t’he fet mal? Els metges te curaran.
Si no basten es d’aquí, es de França ja vendran.-
Pas per un carreró, sent tocar de mort.
Na Roseta és morta; que Déu la perdó.
No la veig per cap finestra ni tampoc per cap balcó,
sols per una retxadeta fent oració.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Vària d'aventures amoroses
Porreres
Assonant
108
IV
Amb sa fauç m’he fet un tai,
i un que en tenia, són dos.
D’un ja no en curaré mai;
de s’altre, és dificultós.
A sa figuera morisca
dues figues vaig menjar,
i això ja em va bastar
per voler-te bé, Francisca.
Tota sa fruita novella
la duen devers Ciutat.
Si a ta mare no li agrad,
digues que no hi vaig per ella.