Dos Tonis són qui m’aluien;

Dos Tonis són qui m’aluien;
no sé amb qual me n’aniré;
me’n `niré amb so d’es carrer
encara que es veis no ho vuien.

Més informació

Recopilador

Rafel Ginard

Referència bibliogràfica

Cançoner Popular de Mallorca

Via d'incorporació

Transcripció edició

Classificació

Enamorats. Festejament. Partits

Poble

Felanitx

Camp Semàntic

Carrer, Desig, Festeig, Relació pares-fills, Rivalitat

Mètrica

7a7b7b7a

Rima

Consonant

Versos

Núm de glosa

2760

Volum

Núm de pàgina

164

Altres cançons relacionades

Si a mi m’estava bé,
a veure’t seria anada;
com una desbaratada
ploraria p’es carrer.

¿A on són aquells bons temps
que vós i o mos donàvem,
quan vós i jo festejàvem,
mentres ara hem d’estar ausents?

-Adiós, al•lota.
-Adiós, Andreu.
-¿Bona està ta mare?
-Sí, gràcies a Déu.