Juan, tu debades vetles,
que tanmateix no et voldré;
com vendrà el cap darrer,
tu hauràs sembrat l’ametler
i no coiràs ses metles.

Tothom cridava “Juana!”
Molt ella se pensa esser.
Jo la judic, i dic ver,
com ses altres, o més blana.

S’euguer nostro, anit pasada,
saps que ho passava de mal!
Revoltava sa boal
de tan enfadat que estava.