Tant m’és planta com calop,
com batista, com giró;
tant m’és dir-te sí com no:
tanmateix m’agrades poc!

En Juan de sa Font Santa
va néixer en es juriol,
i, de tant d’anar p’es sol,
va tornar amb sa barba blanca.

Jo tenc es deume d’es verd,
es d’es pla i de sa muntanya.
Ves-me alerta, Bet Catanya,
que no et deumi es juevert.