Dos enamorats tenia:
un mort, i s’altre a presó.
¿Vós que no voleu, Senyor,
que en el món tenga alegria?
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Comiat
Poble
Bunyola
Camp Semàntic
Alegria, Destí, Déu, Festeig, Mort, Passió i enamorament, Presó o captiveri, Tristor
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Assonant
Versos
4
Núm de glosa
216
Volum
I
Núm de pàgina
41
Altres cançons relacionades
Si estau una altra setmana,
estimat meu, a venir,
no trobareu damunt mi
mitja unça de carn humana.
–Quinze dies a venir
estaré aquesta vegada.
–Mon bé, si feis una estada
com aquesta que heu fet ara,
ja no em trobareu aquí,
només que sentireu dir:
Ja tens s’al•lota enterrada,
i per amor n’ha acabada
as vida, i se va morir.
De tot n’és causa un fadrí
qui amb paraules l’ha campada.
Li deia qualque vegada :
–Garrida, fiau de mi
i jo fiaré de vós.
No creia que unes amors
tan fortes tenguessen fi.
Qui ho haguera hagut de dir,
que passàsseu per aquí
no tenguésseu cor de dir:
–Atl•lota meva, adiós!
Si estaves una setmana,
estimat meu, a venir,
no trobareu damunt mi
una unça de carn humana.
Tradicionari de Mallorca
