Dormiu, mirai meu, dormiu; dormiu si teniu soneta; dormiu, prenda estimadeta, que el meu cor teniu catiu.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
De bressol
Artà
1
III
Vostros uis són dos turments, i jo som la turmentada: jo som la que visc privada de tots mos devertiments.
Jo et duc comandacions de dues purissimetes i llavò dues rosetes d’es roseret d’es Gassons.
Un cos just i ben taiat; benhaja la cosidora! El meu cor sempre us enyora des que em som enamorat.
