Com tu seràs, Margalida,
a la vall de Josafà,
qui Déu te demanarà
si n’has feta bona vida,
tu respondràs atrevida:
–Un temps, com era fadrina,
un fadrí vaig fer penar.

Una poma, dues pomes,
tres pomes fan un grapat.
Oh cor meu desgraciat,
que les veus i no les tomes!

¿Que la’m dau, o no la’m dau,
a sa coca o sa panada?
No me’n ’niré d’es portal
que no me l’hàgeu donada.