D’onsevuia es vent vénga,
sempre ve arremolinat.
De ses dones he afinat
que en tenir quinze anys d’edat
duen es llatí embuiat,
i el dimoni qui els entenga.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Joventut
Poble
Sant Joan
Núm de glosa
93
Volum
III
Altres cançons relacionades
Si mu mare al món tornava,
per servir-la de bon cor,
de grapes ’niria jo.
I llavò no la mirava!
¿Que no saps que a ta mareta
li has de parlar amb amor?
I ella te dirà: -Fieta,
si és fet p’es teu gust, pren-ló.
Un temps era pareier
d’un cavall i d’una mula
i ara he corregut fortuna
perque he passat a bover.
Tradicionari de Mallorca
