Sa dona d’un moliner
té una vida regalada,
i com ve que l’ha acabada,
té s’ànima més cremada
que ses mans d’un carboner.
S’aiguera no tendrà floc
en no esser d’aquell estret:
ha romput es cadafet
perque beguéssem més poc.
“Adiós, Es Calderers,
jo us dic per tota la vida;
un pic per Na Margalida
hi tornaré, i no més.