Ja no sentien cantar
trebaiants ni passatgers,
ni per places ni carrers
ningun instrument sonar.
¿Què tens, amor, que estàs trista?
¿Què tens, que tan trista estàs?
M’estranya com tu no fas
de sentiment una llista.
Una gerra amb dues anses
és feta per dur-la dos.
Venia a convidar-vós,
cara de clavell hermós,
si voleu venir a matances.