S’altre dia, jo llaurava
de cap a un empedrat
i tot lo dia passaren
cavallers tirat tirat.
Com prou n’hagueren passats,
a un d’aquells demaní:
-¿A on anau per aquí,
tants de cavallers plegats?-
Ells anaven a un dur un pi
que hi havia, gros sens fi,
darrere Son Montserrat,
i diu:- Perque Déu ho vol,
un mot me vui explicar:
aquest pi se va taiar
per fer un tap de fabiol.

El qui festeja d’uiades,
ralla poc i obra molt;
i jo call i mir, i escolt,
per no demostrar errades.

Coïdors de Can Canals
i llavò es de Son Fortesa,
en veure es de Son Sureda
s’afiquen com animals.