Dues que filen peücs
i ses altres estamenya,
i Na Pepeta d’Aubenya
tots los troba geperuts.

No duia pus interés,
de petit, més que a jugar,
i, si poria abastar
a mu mare an es doblers,
estampetes de papers
de prompte anava a comprar.

Oh campanaret vermei
de dins la vila de Campos!
¿ara plores –Antes! antes!
com veus que no hi ha remei?