Don sa riquesa a qualcú
i ningú a ca seva em vol,
quan som de penes consol
i d’es mals remei segur.
La mort.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Endevinalles
Sóller
53
II
Una mosca vironera
venia sucre esponjat,
i una beia amb un xorrac
’faitava una cadernera
com un gall enmig de s’era
qui feia batre un llimac.
Agafa es tinter i sa ploma
i escriuràs mon sentiment,
com no te veig de present
res en el món gust me dóna.
Aquest cara de moreno
a mi em volia enganar,
emperò no li bastà
tot es seu real salero.