Ja és morta sa meva amor;
ja és morta; no hi tenc cap feina;
se morigué en diumenge
com sortien d’es sermó.

Margalides de garriga
no m’apaguen sa talent;
però vós, sol resplendent,
en estar-vos de present,
no us puc mirar que no riga.

A Alaró n’és gent dolenta!
Sant Antoni, ja ho sabeu:
carregau-los una creu
que los faça mal de ventre.