Diumenge, encara que ploga,
me n'he d’anar a Llucmajor;
si no puc veure s’amor,
faré mal d’ulls an es sogre.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Allunyament. Enyorança
Poble
Algaida
Camp Semàntic
Amor, Anatomia, Bon temps i mal temps, Enyorança, Família, Festeig, Mesos i setmanes, Passió i enamorament, Pluja, Relacions de parella, Relacions intergeneracionals, Relacions parentals
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Assonant
Versos
4
Núm de glosa
82
Volum
I
Núm de pàgina
7
Interpretació
Referència a l’amor entre home i dona. Els sentiments d’un enamorat per l’absència de la seva estimada. Expressa melancolia produïda per l’allunyament i condensada en l’enyorança.
L’enamorat desitja veure la seva estimada malgrat que faci mal temps; no obstant això; també creu que el seu sogre es pot mal pensar si no hi va.
Altres cançons relacionades
Jo cui branques d’un Roser
perquè sa soca m’agrada.
Catalina, prenda amada,
a Ciutat te n’ets anada
a llogar-te per criada
a casa de cavaller.
Digues, i te serviré
com a criat vertader,
igual d’esser vòstron pare.
Jo cada dia dejun,
però no dejun de pa:
jo dejun de festejar,
perquè tenc s’estimat lluny.
Jo me’n vaig damunt ses penyes
a plorar los meus dolors;
ja que no vos veig a vós,
cara de clavell hermós,
me basten ses entresenyes.
Tradicionari de Mallorca
