Diuen que vos n’heu d’anar a’s Puig de Randa, amor bona, a aprendre d’estudiar, i tot n’és causa una dona.
Muntanyes
Llucmajor
Es dia que plou i trona, s’aigo fa un saragai. Jo no em cansaria mai de rallar amb s’amor bona.
Adiós! Adiós, tu! Adiós, altra vegada. Tan orgullosa has tornada, que no saludes ningú.
Vaig sembrar llavor d’amor dins es teu jardí, garrida, i ara t’ets ensenyorida d’es planter i de sa llavor.
