S’aufabeguera i tot
bona amor, s’és mustiada
des de que vós, estimada,
n’hi vàreu coir un brot.
Corriola i peu-de Crist
és qui m’embossa s’arada.
Lluny de vós, prenda estimada,
quin estar hi fa tan trist!
S’estimat està a Sa Pobla
i diu que no pot venir.
Jo li he enviat a dir
que li pagaré es camí,
es d’anar i es de venir,
de cada pam una dobla.