-Madona de sa Ribera,
sa barriola vos cau.
-O deis ver o m’enganau.
¿O cercau que em gir darrere?
Los raios de vostra cara
són qui il•luminen es sol,
i sa llengo se’n resol:
n’hi pren com el rossinyol
que canta com s’auba és clara.
Oh diamant vertader,
consol de tothom qui us veu!
Jo no vull que vos n’aneu
que el vostro cor no em deixeu
retratat a un paper;
almanco contemplaré
la persona de mon bé
les hores que no hi sereu.