Vós sou l’estelet brillant
descobert d’ennigulada,
qui, com ve de matinada,
els seus raigs van augmentant;
jo, per esser-vos davant,
careta de diamant,
derramaria sa sang
que Déu del cel m’ha donada.

Jo estic com un ensensat;
ves sa mare què ha de fer!
Beneït siga el roser
que tal ramell ha badat!

A Muntanya som anada
i m’hi som campada bé:
l’any qui ve hi tornaré,
si no som morta o casada.