Dins un pinar desolat,
cinc carboners
per guanyar quatre doblers
solen fer càrritx.
En es carrer de Fartàritx
hi ha una rossa
qui va entaferrar una coça
an En Daurat.
Va sortir un escaravat
qui, amb gran pena,
es rostoi li feia créixer
amb una alena.
Un barco fa corantena
a disn es port aturat.
Si va carregat de blat,
fora por, no patirem:
coques i rellius farem
i menjarem tot lo dia,
i, en venir devers migdia,
un poquet descansarem,
i llavò tendrem repòs.
A un brossat bo i ben gros
m’agrada fer-li renyines.
Ne surten dues formigues
darrere un bou,
cap avall p’es carrer nou
per Na BAtlessa
fins que sortí sa mestressa
de can Ranxer:
-Rebota! Deixau-lo fer
i los durem a Ciutat
a casa d’un carnissser,
o si no, d’un cavaller,
i en faran un estofat.
Humorístiques
Artà
Assonant
Set senaies, catorze anses;
quatre cabres, setze peus.
No hi ha cap dona gallarda
que no tenga xixisbeus.
Sa meva dona primera
les me deixava passar;
sa que tenc és com un ca
que, en tenir malíci’, fa
més d’un pam de sabonera.
Los cabeis m’arrancaré
com veig la desditxa mia:
un fii Aleix que tenia
set anys i vint-i-un dia
en casa, i no el conegué.