Garrida, t’he de matar!
Si t’enquantr a carreró,
no te deixaré xerrar,
confessar ni combregar
ni rebre s’extremunció;
i així sabràs, bona amor,
què cosa és fer-me penar.

Jo voldria estar enterrat,
bona amor, davall un pi,
i que hi hagués una font
d’aigordent, tabac i vi.

En Toni Fava
és coix d’un peu:
corretges fortes,
número deu.