Dins es clot de Camarata hi tenc posada s’amor; festeig per un finestró, i en no esser-hi, companyó, tenc una pena que em mata.
Camarata
Selva
Vengueres anit passada i colgada vaig estar; així una altra vegada diràs quan has de tornar.
Viudeta desgraciada, vos heu tornada casar. ’Xau fer, que no mancarà qui us faci morir assotada!
Malalt del llit m’aixecava per venir-te a festejar, i ara m’hauré de casar amb una que no em pensava.
