Ja està fet i mans donades;
victòri’ per sa vivor!
Ara en faré, de gambades,
que m’han casada s’amor!
Que rigui es qui té riaies;
jo riuré amb vós, que sou jai.
No m’haguera cregut mai
que em fessen seure amb ses jaies!
Aquí és nada una poncella
i es padrí n’està alabat;
dóna tanta claredat
com Sant Antoni Abat
a dins sa seva capella.