Dia quatre de gener
de l’any mil vuit-cents setanta,
una desgràcia molt planta
a Llubí succeïgué.
Si tenc memòria bastanta,
pel temps la vos contaré.
Les onze, faltava un poc,
que la jove festejava,
i, a mitjanit, estava
tota flamejant de foc.
Sa campana qui tocava:
-Petits i grans, tots correu,
I a can Bordoy trobareu
ses cases qui fan flamada!
Na Catalina i sa mare,
si no són mortes encara,
de dins es foc les traureu!
I us assegur que tendreu,
el dia que us morireu,
la glòria asegurada!-
Na Catalina dirà,
com s’encontrarà amb sos lladres:
-Amb tretze guinavetades,
no em vàreu porer matar!-
Catalineta Bordoy,
ho contaràs a ta mare:
que una fuia d’atzavara
és bona p’es seu genoi..
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Narratives
Poble
Sineu
Rima
Assonant
Núm de glosa
26
Volum
IV
Altres cançons relacionades
Vós m’agradau per complir
sa paraula i es tracto.
Mai ‘via vist un retrato
tan an es meu gust per mi.
Jo sempre he sentit a dir
que tot lo que agrada és guapo.
S’ase bat i jo bat s’ase
i així tots dos batem.
Ja no ha d’esser grosser ferm
qui em fa es comptes a sa casa.
Si es segar fos tan bo
com es sonar una guiterra,
quant de blat hi ha en la terra,
tot el segaria jo.
Tradicionari de Mallorca
