Estimada, flors són flors,
i no són de taparera;
no hi ha flor més vertadera,
garrida, que lo teu cos.
Carta, parteix amb ses ales
i depressa te’n ’niràs,
i a sa gent que toparàs
p’es camí demanaràs
a on són Ses Males Cases.
Diumenge va ser diumenge,
i festa que va ser ahir.
Si t’has riguda de mi,
n’és fruita que tothom menja.