Déu n’afart a qui en té ganes

Déu n’afart a qui en té ganes
d’a llibre de rei estar!
Ell mos dóna paga i pa,
però, qui en pot escapar,
tira a donar-ho a ses cames.

Més informació

Recopilador

Rafel Ginard

Referència bibliogràfica

Cançoner Popular de Mallorca

Via d'incorporació

Transcripció edició

Classificació

Servei militar

Poble

Artà

Núm de glosa

714

Volum

Altres cançons relacionades

Aquest potecari brut,
parent de sa d’ets embuis,
qui pretén d’esser sabut
i destrossa tots ets uis.

Estimat meu preciós,
no em mireu per tan traïdora,
que ma vista s’enamora
de tot quant duis i de vós.

Cavallet, quan eres jove,
que anaves de pentinat!
I ara ets arribat
qui, de magre, no pots córrer.