Déu del cel té sa planeta de qualsevol cristià. Margalida, ramell clar, jo voldria fos demà veure’t davant un altar que En Jordi et ’gués de posar s’anell d’or a sa mà dreta.
Casament. Noces. Dot
Puigpunyent
Jo passava per ca teva i tu cuinaves ciurons; de sa teva galania jo me’n torc es meus calçons.
Es meu parei va enflocat; a qualcú li sabrà greu. Aqueix mocador no és meu i aqueix altre el m’han deixat.
Encara que faci brusca, sa panada m’heu de dar, i la me poreu posar aquí, davant sa caputxa.
