Deu anys vaig fer d’hortolà
i sempre un roser regava
i cap fuia li tocava
per por de roses danyar.
Si l’hagués vist mustiar,
hauria anat a cercar
aigo d’es pou de Llodrà,
d’aquella que no és salada.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Rosers i roses
Poble
Algaida
Rima
Assonant
Núm de glosa
981
Volum
II
Altres cançons relacionades
Madò Bet, s’altra diassa,
s’esclatava de plorar
perque no pogué llevar
es tap a sa carabassa.
Es segadors d’En Portell,
quan varen estar posats,
anaven més envidats
que enmig de mar un vaixell.
Si tu vols esser pagat
d’es temps que has vengut aquí,
també m’has de concedir
s’oli que es llum ha cremat.
Tradicionari de Mallorca
