Sa cara, amb pedaç eixut,
la’m rentaràs si m’arribes:
a mi em contes ses mentides,
i amb una altra tens es gust.
Es llevamans són p’es bous,
es romaní per ses beies,
sa bruia per ses euveies
i es lli p’es verderols.
Sa meva al•lota passada
no em mira, en encontrar-mè.
Jo li he de dir, en veure-lè,
quina honra li he llevada;
que, si ella va entonada,
hi va i no sap de què.