“D’es trebai surt es profit”,
he sentit a dir, a vegades;
però jo, pegant uiades,
garrida, m’he devertit.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Feina
Poble
Llucmajor
Núm de glosa
204
Volum
III
Altres cançons relacionades
A Petra i a Sant Juan
no s’enquantra cap forner
ni venedor ni tender.
Si hi va un esteranger,
saps que és perillós a fer
un dijuni sense guany;
i si les rendeix sa fam ,
llavò el tracten de grosser
i el poble mal li té
si no el poren ’gafar amb ban.
Es fadrins de Marratxí
duen sa beca girada
i sabata ripuntada
i guardapits de xelí.
Es fadrins de Llucmajor
són qui em donen alegria,
però d’Algaida voldria
que se’n perdés sa llavor.
Tradicionari de Mallorca
