Si a mi m’estava bé,
a veure’t seria anada;
com una desbaratada
ploraria p’es carrer.
Com jo pens i torn pensar
i de pensar-hi torn loca:
¿quin parentesc és que em toca
amb sa sogra de s’al•lota
que festeja es meu germà?
La mare pròpia
Aquella mà tan inflada
de s’estimat, ¿què deu fer?
em pens si m’estava bé,
hi faria una passada.