Des que vaig caure soldat,
ses dones no em volen veure.
¿Elles que se deuen creure
que Déu m’ha desamparat?
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
De picat
Poble
Artà
Camp Semàntic
Abandó i desencís, Desig, Destí, Déu, Festeig, Guerra, Mort, Por, Servei militar, Soldats, Soledat, Solteria
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
4222
Volum
I
Núm de pàgina
247
Altres cançons relacionades
–Quinze dies a venir
estaré aquesta vegada.
–Mon bé, si feis una estada
com aquesta que heu fet ara,
ja no em trobareu aquí,
només que sentireu dir:
Ja tens s’al•lota enterrada,
i per amor n’ha acabada
as vida, i se va morir.
De tot n’és causa un fadrí
qui amb paraules l’ha campada.
Li deia qualque vegada :
–Garrida, fiau de mi
i jo fiaré de vós.
No creia que unes amors
tan fortes tenguessen fi.
Qui ho haguera hagut de dir,
que passàsseu per aquí
no tenguésseu cor de dir:
–Atl•lota meva, adiós!
Bartomeu, Bartomeuet,
saps que he passada de pena!
En es port de Cartagena
aniria per veure’t.
Sa meva amor no és tan poca
com sa que vós em teniu:
es vespre que no veniu,
repar si tornaré loca.
Tradicionari de Mallorca
