Des que som casats, fins ara,
sa dona em deia “Nadal”;
i ara, com pas es portal,
“Al•lots, vet aquí ton pare”.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Vida matrimonial
Poble
Llucmajor
Núm de glosa
2039
Volum
III
Altres cançons relacionades
A Ciutat me n’aniré
a llogar-me per criada
sense paga ni soldada,
per servir un artiller.
Oh mirai de los meus uis!
¿A on deveu esser ara?
Darrere aquella muntanya.
Dic: Senyor, ¿com no m'hi duis?
-Tant m’és cota com fandango
com bolero aragonès.
¿Me voleu dir quin mes és
que ses dones xerren manco?
- De dins es cap no m’ha fuit,
i me pens que ho trobaré:
deu esser dins es febrer,
que només té vint-i-vuit.
Tradicionari de Mallorca
